Després de les declaracions de Guardiola, què puc dir jo que pugui semblar important? Si no fos que no anomena ni un moment al Barn m’atreveria a transcriure íntegres les seves paraules i quedaria satisfet. Però no ho puc fer. Ho compreneu, oi?
Avui és la Patrona de Catalunya, dels catalans estel, i ha sortit el sol més rialler dels darrers dies. Però ahir plovia quan vam anar al Barn. Altre cop carrers mullats i cortines de pluja que s’allunyaven per ponent. En canvi no vaig veure cap paraigües dins del Barn. És que a les noies del Vallès no els fa por la pluja? És que els seus cabells no s’arrissen si es mullen? O potser és que al moment d’arribar al Barn la pluja ja havia passat? Sigui com sigui, la pluja no va minvar l’assistència i ahir tornava a faltar lloc per tants amics.
Vaig notar que el nivell d’exigència està pujant de manera alarmant. Al primer nivell, el que normalment ballava l’Adelaida i poca cosa més, ara aprèn el What about now i també l’ Ever Never Waltz, el vals ensucrat, mig anglès mig vienès, que s’hauria de ballar fent onades (hi ha balls en que el nivell del cap segueix una perfecta línea horitzontal, i n’hi ha d’altres en que fa onades, ara més amunt ara més avall). Alguns balls que jo no recordava, els ballava pràcticament tothom, i quan va posar el Rocabilli Rebel em vaig posar al costat de les meves amigues de primer any perquè em guiessin. Aquest ball, el Rocabilli Rebel m’agrada, em recorda el My New Life pel ritme i per la música. Jo mig el recordava d’haver-lo après el dimarts anterior, però vaig notar que tothom qui va faltar aquest dimarts de Setmana Santa no el ballava. Necessitem, per caritat, ni que sigui un repàs accelerat per poder integrar tothom en la l’alegria d’aquest ball. El ball nou, el Little Redneck torna a ser un ball bonic; potser pels ponts? Potser per les voltes? (“ja n’hi ha prou de tantes voltes” em deia una amiga). Ara el recordo fàcil, sobretot després d’haver-lo mirat per internet (http://www.youtube.com/watch?v=Hi10kJievVM ), però sé que si fallo el proper dia, després em semblarà molt difícil i potser serà un de tants que he deixat per impossibles.
Hi ha un ball que sap tothom i que també el trobo ensizador, el Cheek to Cheek que alguns en diuen Waka Waka. Trobo que té ritme i que els passos són matemàticament exactes amb la música; és un ball d’aquells que penses que no pot ser de cap altra manera; és un ball que tothom el balla bé. Sé que, igual que l’ Eagle Texas o que el Down On The Corner o que el Chill Fàctor, al cap d’un temps diré “ja n’hi ha prou”, però mentre dura la mel la vull disfrutar. A tothom li agrada un estil de caramel i, ves que s’hi pot fer!
Ahir vam passar molta calor al Barn i això també és bona senyal: els que no s’esforcen no suen. De totes maneres, quan una es va queixar es van obrir les comportes del vent siberià i tothom va sentir fred. Les noies van recuperar jerseis i bruses i els homes vam fer l’home mig pensant en el proper encustipat que es veia a venir. Dimarts que ve, quan algú es vagi a queixar, si us plau, que ho faci amb mà esquerra, amb un somriure, i que la fresca sigui toba, com una marinada de les nits d’estiu.
Aquest vespre juga el Barça. Sobretot, tothom que vagi a Montserrat que faci la pregària, que invoqui els poders celestials per combatre al Mourinyo, la reencarnació de Llucifer. Una pregària perquè ens retorni l’autoestima i amb ella els somriures necessaris per conviure amb il·lusió. Dimarts que ve serà el gran dia i, suposo que us ho imagineu, jo tindré una obligació davant del televisor, enmig dels meus veïns i amics. I entre gol i gol pensaré en totes vosaltres, i en el Rocabilli Rebel, i en algun ball nou que potser ja mai més podré aprendre.
Vam plegar tard ahir, com en els antics temps. Era un quart de dotze que els amics m’assenyalaven el rellotge. Vam cumplir el ritual del comiat i amb recança vam sortir al carrer. El cel tot ple d’estels i el sol a dins del cor. Després de la pluja sobint l’aire és més net, i també el pensament.
Passeu una bona setmana.
Aleix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada