Després de festes és normal que no tothom vingués al Barn, però tot i així, ahir hi van venir unes amigues que fa temps que no hi venien i em va fer molta il·lusió. A la Paràbola del Fill Pròdig, Sant Lluc explica que quan un fill recrimina al pare perquè s’alegra més pel fill just retornat, Jesús li diu: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat." En el meu cas no és ben bé així, però sempre és agradable de reveure cares conegudes. Et fa sentir que la família és més complerta
Voldria fer una reflexió que fa dies que insinuo. Sabem que al Barn ens ho passem molt bé, sabem que l’ambient és càlid i agradable, sabem que sempre hi som molta gent, sabem que tenim una professora excepcional, però això no ho puc estar repetint cada setmana, perquè si ho fes així acabaria fent una fotocòpia de l’escrit anterior i bona nit i tapa’t. Voldria comentar tant sols els fets extraordinaris, allò que passa avui i que no va passar la setmana anterior, de manera que si fos el cas, algun dia es pot donar el cas que escrigui “Sin novedad en el frente” i tothom sabrà del que estic parlant.
Amb aquesta premisa ben entesa us voldria destacar que ahir vam repassar els balls anteriors (Gotta Keep Praying, etc). L’Anna ens va ensenyar el Sant Lucas, que alguns ja sabíem, i en va repassar un que alguns no sabrem mai (Traduïu a l’anglès: Dona’m una cervesa). I al final, com a darrer ball de la nit vaig tenir el gust de poder ballar el mític Sitch it Up. Com m’agrada aquest ball. Un dia us faré la llista dels meus balls més estimats, aquells que m’emocionen quan els ballo. Dos d’ells prou que els sabeu, el Jambalaia i el Reina de Corazones, però en tinc guardats al cor una petita col·lecció que són el meu tresor. És probable que en alguns coincidim, però ja hi compto que hi ha gustos exclussius i que cada generació té les seves preferències. Tot i així, quí sab? Potser hi trobarem algunes coincidències.
Ahir vaig descobrir que al Barn hi tenim erois anònims, una gent que tot i semblar normals, com tu o jo, tenen una fortalesa d’esperit que es mereix un monument. Vaig parlar amb uns amics i em van explicar que a l’indemà de venir al Barn, s’han de llevar com cada dia a les sis del dematí per començar la seva jornada laboral. Sí, ja ho sé que moltes de vosaltres us lleveu a les set i també és dur. Una cosa no treu l’altre, els admiro a ells i us admiro a vosaltres. El dia que el country sigui un ball consolidat haurem de reivindicar els vostres noms a la llista d’honor dels pioners.
A falta de novetats, deixeu que us expliqui que va pasar quan encara no hi havia arribat tothom. L’Anna va ensenyar un ball de parelles, d’aquells que es ballen en rodona. Cap problema: Taló dret, taló esquerra, taló dret, taló esquerra, patada amb la dreta i stom, stom, patada amb l’esquerra i stom, stom. Dos txa-txes endavant per canviar de parella, jazzbox amb la dreta, els nois un altre jazzbox mentre les noies fan una volta militar. Fins aquí tot normal, però…. L’Anna diu “No us mogueu. Ara ballarem el Cotton Eye Joe (Stom, patada, txa, txa, txa). Suposo que el sabeu, no?”. I comencem.
Bé, per començar, i d’acord amb les lleis de l’estadística, la mitat estan ben colocats i l’altra mitat no. L’Anna coloca tots els nois en la posició correcte. Ara les noies “Tu fas de noi o de noia?” “De noi” “Doncs estàs al revers”. Un cop ben colocats comença la música. Al fer l’stom patada txa txa txa, més o menys cap problema, però a l’hora de canviar de parella, ai mare!, uns anem cap allà, d’altres cap aquí, uns canvien a la segona parella, d’altres a la quarta, i s’organitza un embús que atura el ball. L’Anna decideix tornar-lo a repassar. Pacientment ens dicta els passos i fins i tot ens ajuda a comptar, “Un, dos, tres, quatre. A la quarta persona agafeu parella. Algun problema?” Cap problema. Hi tornem. En l’Stom patada txa txa txa, cap problema, però a l’hora de canviar de parella n’hi ha que encara no han acabat d’assimilar que és a la quarta parella que s’han d’aturar. Al meu davant hi ha confussió i no veig clar si m’arribarà una parella. Veig que venen dues noies i faig l’acte d’allargar la mà, però un company es llença a la desesperada “Aquesta és meva!” com si es tractés del botí d’uns viquings. A la pròxima encara algú es queda despenjat, com el tonto de la rotllana. Ei, torne’m-hi. I llavors sembla que funciona, això sí, tots comptant “Un!, dos!, treees!..... quaaatre!”. M’ho miro i em ve a la memòria aquella frase d’autoestima “Pensa que en un moment vas ser el millor, vas ser l’espermatozou més ràpid de tots”, però automàticament se m’ocurreix “Com debien ser els altres!” Ei, i que consti que m’hi incloc. No és una crítica a ningú en particular, sinó a l’espècie humana en general.
Vau veure ahir la lluna? La fresca fa nits clares i, ahir, com collarets de diamants, el cel estava tot puntejat d’estrelles. Quina meravella veure nits d’aquestes quan sortim del Barn.
Sigueu feliços.
Aleix. Colònia Güell, 12 de gener de 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada