Ara ja estem a les acaballes de la festa i una amiga m’explica un acudit. Al Barn, ja ho veieu, hi fem de tot: hi anem a ballar, ningú no ho dubta, però sempre hi ha una estona per a preguntar per la salut, per a parlar del Barça o per escoltar un acudit. Diu:
Un gallego tenía una fábrica de chorizos y estaba enseñando a su hijo cómo funcionaba. - "Hijo, si metes un burro por este agujero, pasará por esta máquina y saldrán por aquí los chorizos" …………
Tinc el cap a l’acudit, però mentre parla penso també a d’altres coses. Quan hem marxat de la Colònia hi plovia, però a Rubí en prou feines hi queia res, semblava més una boira ploranera que una pluja oficial. Avui, com quasi sempre, hem arribat acceptablement puntuals. L’Anna estava ensenyant l’I Might i ens hi hem afegit just a temps per a ballar-lo. Aquests balls que tenen un bàsic, més o menys llarg, seguit d’un hold, m’enamoren, penso en aquest, en el Rumba Ride, el Stitch It Up etc. Ha seguit el DHSS i després hem repassat el Margarita Cha i, no sé… m’he sentit embolcallat en un ambient de cotó fluix.
Abans ho tenia clar que això del country era una cursa adelerada per aprendre més i més balls, com una avarícia saludable que requeria força a les cames, aire als pulmons i un cervell amb memòria disponible per anar guardant i guardant i guardant. Ara, en dies com avui, penso que el country és també un ritual repetitiu de balls coneguts, de balls estimats, i no em canso de ballar els que tinc arrapats no sé si als ossos o al cor.
Però tornem a l’acudit:
El hijo luego de pensar un rato le pregunta...- "Padre, ¿y si meto un chorizo por este agujero, entonces saldrá un burro por el otro?..."-………
Avui no hi havia tanta gent com en els dies de rebaixes del Corte Inglès. Hi ha hagut uns moments en els que no he gosat marxat del meu lloc, però han sigut anecdòtics, de seguida he vist que no corria cap perill si me n’anava a la taula, a seure un moment o a beure un glopet de la cervesa zero-zero.
N’hem repassat una colla i ara mateix en recordo alguns: Gotta Keep Praying, Smail Again, Strike, American Drams… N’ha ensenyat dos de nous, un d’ells el Martí, i l’altre, que alguns ja coneixíem, el This That; tots dos senzills, adequats per la meva capacitat cerebral. En un moment posen el Jambalaia del meu cor, però en una cançó que no em diu res, no m’estarrufa i no disfruto ballant. Recordo quan es va posar de moda el Coca Cola, sempre el posaven com a darrera cançó a les maratons. De sobte a algú se li va ocórrer que es podia ballar amb una altra cançó, però no va tenir l’acceptació del públic afectat (recordo una xiulada memorable a la marató de Sabadell), perquè en el fons portem en el record un sol paquet ball-música embolicat en paper de cel·lofana, que ens dispara les alarmes del sentiment.
L’amiga insisteix:
- "¡NO!..nooo..; metes un burro por acá, pasará y saldrán por aquí los chorizos"--- "¡Ahhh...!; entonces si meto el chorizo por acá y por allá ¡¡¡saldrá un burro!!!..."-.responde el hijo.
S’ha acabat el temps i estem ballant la torna de la nit: Mr.Mom, Wath About Now, Clicket i Clack, i l’It Happens. Una amiga em comenta que aquesta nit no veurem la lluna (avui precisament que deu estar quasi plena), ni tampoc veurem l’aurora boreal que es veu que ve del sol. Diu que han dit que aquestes explossions desmesurades al sol, estan provocant una epidèmia de mals de cap (encefalitis), i això sí que traspassa la capa dels núvols, ja veus quina gràcia. Just la setmana passada us parlava que a Egipte, en Mubarak no marxava, i avui ja no hi és. No patiu, que els faran com van fer a Espanya (el conegut truc de màgia: desapareixen els dictadors i apareixen els demòcrates), marxarà el de dalt però hi quedarà la policia, els jutges, els militars i tots els polítics d’abans convertits en demòcrates d’ara. I els catalans d’allà (que són els dromedaris) seguiran rebent els cops i carregant les fardes més pesades.
On era?, ah, sí:
Desilusionado, el padre le responde. - "No hijo, el único agujero al cual le puedes meter un chorizo y sale un burro, lo tiene tu madre!!!
Perdoneu la irreverència.
Una amiga està parlant amb l’Anna d’esperances i projectes. Les amigues de Corbera ballen un ball celta. El Greg, el cuiner i la Belèn ja tenen ganes de plegar. A fora no hi plou però el cel està tapat. Encara fem tertúlia una estona, més que res perquè acabin de fumar, i cap a casa. S’ha acabat una altra nit del Barn.
Una abraçada.
Aleix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada