“Avui sí, aquesta nit estarem sols. Bé, sols….vull dir que hi haurà molt poca gent comparat amb dimarts passat. Perquè avui no és un dissabte teòric, i a més s’acosta Nadal i la gent va estressada. Ja ho veureu com avui estarem sols” Això deia als companys quan anàvem cap al Barn i he tornat a fracassar com a profeta, només obrir la porta he constatat que altre cop m’havia equivocat. De totes maneres no hi havia tant gent com dimarts passat, naturalment. Estava ple, però tot s’ha de dir, hi havia algunes absències importants. A més a més avui, si ho volies, podies descansar algun ball sense por de perdre el lloc. Sempre tenies un espai on posar-te.
Avui en dia no tothom té l’oportunitat de fer un sopar d’empresa. Així doncs nosaltres vam decidir de fer-lo de manera espontània sense etiquetes ni protocols; vam encarregar el nostre entrepà i vam sopar juntets, comentant la darrera anècdota o bé admirant com ballaven les companyes. Una de les coses que vam parlar va ser que enguany no havíem fet el sopar de Nadal del Barn, i fent una demostració de qualitats telepàtiques (o potser va ser casualitat, ves a saber) l’Anna ho va anunciar “Atenció! El dia vint-i-vuit de desembre, no és cap inocentada, el dia vint-i-vuit farem el sopar de Nadal. El menú serà com l’any passat (ningú no el recordava, però entre nosaltres: de primer una safata d’embotits i una torrada. De segon una amanida amb dret a repetir. I de tercer podies escollir entre brotxetes de marisc o llom a la sal) També hi haurà sorteig, com l’any passat, i després farem una marató. El preu serà de vint euros” Algú va preguntar que a quina hora es començava “Obrirem a les vuit, ballarem una estona i a les nou soparem”. Nosaltres vam comentar que, com l’any passat, de vuit a nou no es podria ballar gaire perquè la pista estaria ocupada per les taules, però que no hi fa res, perquè amb la marató ja quedarem servits. Vaig córrer a apuntar-me només pel goig d’encapçalar la llista. L’Anna va dir que que no es tractava d’una festa particular de la colla dels dimarts, que hi podíem convidar als amics i coneguts. I així ho farem.
L’Anna ens ha ensenyat dos balls nous, un del primer nivell, el Pis of Cake, i un del més alt nivell que es pugui assolir en aquesta vida, l’Alternative, el ball que va guanyar el passat concurs del Barn ballat per ella i el seu grup Just Us. Ja us vaig dir en una ocasió que quan el vaig veure en vídeo m’havia agradat molt, que era potser el que m’havia agradat més de tots els que he vist de diversos concursos, perquè té totes les gràcies i alguna desgràcia. Les gràcies són el ritme i la simbiosi entre ball i música que sembla siguin una mateixa cosa. Doncs veient-lo poc a poc, tal com l’anàvem aprenent, encara m’agradava més. Fixeu-vos si m’ha agradat que fins i tot l’he ballat. Jo sóc més aviat contrari als balls super-ràpids i quan els ensenyen ho aprofito per a conversar amb Déu o amb els humans. Doncs aquest, l’Alternative, l’he ballat una vegada. La segona l’he descansat per recuperar aire i alguna força que encara sembla que em quedava. No dic que no. Ja ho veurem, però potser encara el tornaré a ballar. Això sí, tothom coincidia que és un ball que es fa mirar.
Un Pare Nadal grandiós ens mirava desde dalt, a un costat de l’escenari “És más grande que yo” m’ha dit la Maribel. Enguany encara no he après cap ball específic de Nadal. Hi va haver un temps que per aquestes dates era moda ensenyar un ball amb música nadalenca, era un ball que només es ballava quinze dies, tres setmanes a tot estirar, i després tururut. Memòria inútil, deien, però mira, que no mengem panellets per Tot Sants? Que no cantem caramelles per Pasqua Florida? Que no ballem sardanes per la Festa Major? La vida s’amaneix de petites actituts, de compromisos puntuals que al final els trobem entrenyables, que formen part del goig de viure. Que consti que no em fa cap il·lusió aprendre a ballar El Rabadà amb line-dance, però si cal el ballaré.
I quin fart de ballar! Pràcticament tot ho vaig ballar. Excepte el Chill Fàctor i el Priority que no m’acaben de fer el pes i que els vaig mirar assegut al costat del meu amic Ramon. I vam parlar del Barça i del Nadal i de la feina. Ves si en som de polifacètics.
Al sortir, la nit era tan clara que semblava Nadal. No heu vist la lluna com reia? No sé què té el Barn que quan sortim tothom està content.
Que passeu una bona setmana.
Aleix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada