Avui teníem eleccions sindicals a la banca. Jo ja fa tota una vida que estic prejubilat i que no m’acosto al Banc, però un amic molt amic em va demanar que li ves d`’interventor i, què hauríeu fet vosaltres?
A les vuit del matí ja estava al Banc i fins l’una del migdia, d’oficina en oficina recollint els vots i comprovant el seu dret a votar d’acord amb les llistes nominals. La colla sindical ens hem repartit en dos taxis per moure’ns pel Baix Llobregat en aquest matí plujós. Els del meu taxi explicaven batalletes de les seves oficines com aquells friquis que es passen la resta de la vida explicant el que els va passar a la mili. “El director em va dir…… i jo li vaig contestar això” “No!” “T’ho pots ben creure”. Un d’ells fins i tot portava unes fotos de la seva oficina i ens les ensenyava com aquell qui ens mostra les fotos dels seus néts. No m’ho podia creure! A la ràdio la cantarella madrilenya “Trempan ocho mil cieeeento y picoooo” “Miiiiil eurooooos!” I jo pensant en el que podria escriure a la crònica del Barn que no hagués escrit infinitat de vegades. Tot em semblava repetitiu: que si hi havia molta gent, que si ens ho vam passar molt bé, que si vam ballar molt, que si em vaig cansar molt i encara m’hauria cansat molt més, etc. I vaig veure que ahir havien passat coses que no havien passat mai. Bé, que no eren gaire habituals.
Per exemple, un Barça sense gols, o les llistes del sopar, o els aniversaris, o l’Alternative. I he pensat que d’això podria parlar avui. Comencem per ordre. El Barça.
Nosaltres prou que giràvem el coll per veure el primer gol, però res, que no entraven. Tant era així que al final en vam perdre les ganes i quasi ballàvem normal, mirant sempre endavant tant si ens tocava mirar a l’escenari com si estàvem de cara al bar. Ei, però hi havia bon rotllo a la tele; eren tant amics que al final es saludaven i s’abraçaven com pertoca a les vigílies de Nadal.
Ara toca les llistes del sopar. Resulta que el vint-i-vuit farem el sopar del Barn i no només hi anirem nosaltres sinó que també hi vindran els nostres amics. Per tal de fer una previssió a l’hora de parar taules o a la cuina, ens hem anat apuntant, a nosaltres i als que ens van demanar que els apuntéssim. En un moment, l’Anna va dir per l’altaveu que hi havia una llista amb el menú “I així podeu triar el segon plat” I tots vam anar a escriure el què volíem de segon, carn o peix. Jo no sóc profeta, prou que us ho he comentat, i per tal no sabia el què volien els amics que em van encarregar que els reservés lloc. Què podia fer? Doncs ho vaig escollir al cinquanta per cent. Si venien dos, un menjaria carn i l’altre peix. Si era un de sol, carn, i al següent, peix. Què pot passar? Que el dia del sopar n’hi hagi que no vulguin el que jo els he posat? Cap problema, que s’ho canviïn. Així, el vint-i-vuit semblarà el Mercat de Sant Antoni (suposo que tots sabeu que al Mercat de Sant Antoni s’hi canvien cromos o xapes de xampany) “Et canvio un carn per un peix” i si no accepta, “Canvio un de carn i una amanida per mig de peix”. Ja veurem què passarà.
I els aniversaris. La colla del Just Us van celebrar un aniversari amb música del Super Tres i un pastís de xocolata amb una espelma. Tots vam parar l’activitat i vam felicitar la víctima amb aplaudiments. I quan anàvem a ballar de nou, un altre aniversari. La colla de Corbera també tenien un aniversari per celebrar “Per molts anys, per molts anys, a la una per molts anys…” I una coca boníssima (ho dic perquè la vaig tastar) amb una espelma, també. És bonic de veure com ens anem fent vells al Barn.
L’Alternative. Van venir les companyes de l’Anna que formen el grup del Just Us, acompanyades d’una bona colla que, a part de fer gresca, a part de fumar, els van fer de claca entussiaste. El grup, excepte una que no es trobava bé, ens van ballar l’Alternative i no diré tots però quasi tots ens vam quedar amb la boca oberta. Tant ens va impressionar que pràcticament tothom es va apuntar a la classe. Al final, la selecció natural, que és l’imperi dels forts, va anar aclarint la sala i van acabar els que van acabar. Jo no, jo vaig anar a felicitar l’amiga de Corbera i a tastar l’esplèndida coca de la pastisseria de ca la Mireia.
I la Cristina no va venir perquè va agafar la grip, i la Belèn peluquera perquè tenia molta feina, i l’Assun estava al camp del Barça igual que la Merche. I la Sandra i l’Encarna i la Raquel no sé què els ha passat. I les amigues de Sant Joan tampoc no van venir ni tampoc els de Gavà. En canvi va venir la colla d’amigues del Just Us que van tapar tots els forats. Ai la colla del Just Us! Feia temps, molt de temps que no veia ballar amb un cigar a la mà. Feia mal efecte, què hi farem. Sort que ens queden quinze dies de fum i se’ls hi pot perdonar.
Al marxar ens vam desitjar, tots i totes, unes bones festes. El Nadal dóna prestigi a aquest dissabte i Sant Esteve farà un diumenge especial. Algunes amigues em deien “Avui no veuràs la lluna” perquè amb el cel ennuvolat la lluna no passeja. Però tots els carrers estaven mullats i els llums s’hi enmirallaven fent esteles de llum blanca, com un camí brillant, com si la lluna hagués baixat per dir-nos Bon Nadal.
Deixeu-m’ho repetir perquè m’agrada, que passeu unes bones festes de Nadal.
Aleix. Dimecres, 22 de desembre de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada