CRÒNICA DEL BARN. Dimarts 2 d’agost de 2011.

Vam arribar al Barn a les vuit en punt i les amigues de Corbera ja hi eren, sopant abans no comencés la classe per no perdre’s ni un sol ball. A l’escenari, la Judith i el Greg conferenciaven amb l’Anna Campmajor per planificar el curs que ve, suposo, o per valorar el curs d’enguany. Vaig encreuar els dits i mentalment vaig demanar al Déu del country que s’entenguin, que renovin els contractes per continuar, igual que ara, el curs de l’any que ve. Professores com l’Anna no se’n troben gaires en una vida, prou que ho sabem els que hem tingut el privilegi de tenir-la.

En el viatge d’anada vaig comentar als companys que avui no hi hauria gaire gent “Si resulta que només hi som nosaltres tres li podrem demanar a l’Anna alguns balls particulars: Island in the Stream, Just a Minute, Tram o Black Botts”, i evidentment no ho vam poder pas fer. Poc a poc, en un degoteig lent i constant van anar arribant les alumnes dels dimarts, no totes perquè ara és temps de vacances. Es notaven les absències, s’agraïen les presències. El darrer dia del curs és temps de recordar i per tant no ens va ensenyar cap ball nou, en vam repassar molts, Eating right drinking bad, Lighting Polka, Sunset, Banjo Moon i una colla més.

Vaig ballar molt. Conscient que era el darrer dia i que estaríem dies a poder ballar. L’indemà començaria el nostre Ramadà, l’abstinència que ens imposa el mes d’agost i, tal com fa tothom que comença l’abstinència, m’havia d’afartar. Fer ara la relació de tots els balls que vaig ballar potser seria exhaustiu, però, us ho he de dir, vaig passar els darrers moments del curs ballant el Cool Blue Cha Cha, el Tush Push i el Reina de Corazones, que per mi són uns dels millors balls que s’han pogut inventar mai. Quina manera tan fina de dir adéu a un curs no s’hauria d’acabar.

Quan vam arribar, a dins del Barn hi feia una fresca polida, riallera, i s’hi estava la mar de bé. Mentre dura el temps del ball la fresca ajuda a no perdre cap pas, tot i que encaparrats pel ritme a vegades te n’oblides. Però quan el temps oficial de la classe es va acabar es van apagar els aparells de refrigeració i feia una mena d’angúnia seguir en moviment. M’hi vaig fixar i vaig veure que en un moment determinat, l’únic aparell de refrigeració en funcionament era el ventall que el Carles movia frenèticament. Llavors el ballar es va convertir en una feina desitjada però impossible.

Quan vam sortir al carrer vam fer una rotllana de conversa on s’hi anaven afegint les que sortien “Tota ma Pàtria cabrà en eixa anella” i vam parlar i vam riure i ens vam desitjar bones vacances als que ja marxaven tot seguit. Ens vam preguntar si l’any que ve seria com aquest, si ens tornaríem a trobar tots plegats, si seríem tan companys com ho hem sigut. Vam pregar que no hi hagués cap canvi ni que fos per millorar. Algú em va preguntar si hi havia lluna i tampoc no vaig saber què contestar.

Que passeu unes bones vacances, que l’estiu sigui per vosaltres un temps de felicitat, i que després del mes d’agost ens poguem tornar a trobar de nou, amb les bótes posades.

Aleix.

Colònia Güell, 4 d’agost de 2011.